Les tropes franquistes a Barcelona

Vuitantè aniversari de l’ocupació feixista de la ciutat

26 de gener de 1939. Anem cap els tres anys de guerra. Barcelona és una ciutat d’una mica més d’un milió de persones, tres-centes mil d’elles desplaçades. Hi ha molta gana, i també molta por, no només als bombardejos, sinó també a l’exercit del Nord del general Dávila, que té encerclada la ciutat. Qui la defensarà?

tropes franquistes
Portades de La Vanguardia dels dies 25 i 27 de gener. Abans i després de l’ocupació.

L’exèrcit republicà està en constant retirada desprès de la sagnia de la Batalla de l’Ebre (juliol-novembre del 38) i no està en condicions de resistir. On es troben tots aquells grups d’antifeixistes, principals responsables d’esclafar el feixisme a Catalunya al ja molt llunyà estiu del 36? Doncs molts són morts al front. Milers d’anarquistes i poumistes estan empresonats (o morts) per la repressió republicana contra els revolucionaris i, uns quants, els més coneguts dels cenetistes, engolits per càrrecs burocràtics al moviment llibertari o a estaments governamentals de tot tipus.

I els catalanistes? Molts ja han fugit o estan fugint, i d’altres a l’exèrcit en retirada. Els més han perdut l’esma de defensar una Catalunya que ja no veuen com a seva. ERC s’ha aliat amb els estalinistes del PSUC per acabar amb el predomini de la CNT-FAI i ho ha perdut gairebé tot: mai el territori català havia tingut tanta autonomia vers l’estat espanyol com des de juliol del 36 fins maig del 37; ara, el govern de la Generalitat és una institució sense competències. La pàtria està perduda.

tropes franquistes
El general Yagüe, conegut com el Carnisser de Badajoz, passejant pel centre de Barcelona

La ciutat està exhausta i molt cansada després de dos anys i mig de guerra. Només petits grups d’entusiastes, normalment comunistes, fan front al exèrcit feixista.

El 23 de gener  el president del govern de la República, Juan Negrín, dona l’ordre d’evacuar Barcelona. A les seus de partits i sindicats s’afanyen a cremar els arxius. Desenes de milers de persones fugen cap a la frontera francesa camí de l’exili (sense saber que els esperen els camps de concentració o d’extermini). Aquest reguitzell de gent els persegueix la fam, el fred, les malalties i els bombardejos constants.

tropes franquistes
Mapa dels moviments i objectius de les tropes franquistes a Barcelona

La matinada del 26 de gener entren a Barcelona les tropes feixistes per l’oest (navarresos) i pel litoral (marroquins), mentre  els últims republicans fugen cap el Besòs. El Corpo Truppe Volontarie (CTV), voluntaris feixistes italians, fan tard per tancar la tenalla. Com a curiositat direm que seran elements de la 4a de Navarra qui arribaran fins els coneguts com canons del Turó de la Rovira pel matí del mateix dia.

Per la tarda la ciutat està completament controlada. Ha estat, gairebé, una passejada militar. Acompanyant les tropes feixistes per Barcelona hi ha dos mil quintacolumnistes. Crida l’atenció que a les txeques i presons republicanes hi hagués menys quintacolumnistes que anarquistes i poumistes. Una realitat colpidora que ajuda a entendre els darrers anys de la guerra.

Si el juliol del 36 Barcelona era una ciutat que va esdevenir capdavantera i garant de la profunditat del moviment revolucionari, un canvi econòmic i social d’una transcendència com mai s’havia viscut, el gener del 39 és una ciutat desfeta per la fam, la mort i la por, i molts barcelonins acullen les tropes feixistes amb esperança de pau quan el que tindran serà quaranta anys de VICTÒRIA, VENJANÇA I REPRESSIÓ.

 

Bibliografia:

– Fabre, Jaume: La contrarevolució de 1939 a Barcelona. Els que es van quedar. Tesi doctoral. Universitat Autònoma de Barcelona 2002. Consultable a: tesisenred.net
– Guillamón, Agustín. La represión contra la CNT y los revolucionarios. Hambre y violencia en la Barcelona revolucionaria. De mayo a septiembre de 1937. Descontrol Editorial, 2015
– Izard, Miquel. Que lo sepan ellos y no lo olvidemos nosotros : el inverosímil verano del 36 en Cataluña. Virus, 2012
– Monfort i Coll, Aram. Barcelona 1939: Ocupació i repressió militar. El camp de concentració d’Horta i les presons a la ciutat. Tesi doctoral. Universitat Autònoma de Barcelona 2009. Consultable a : tesisenred.net
– Pagès, Pelai. La presó Model de Barcelona. Història d’un centre penitenciari en temps de guerra (1936-1939). Abadia de Montserrat, 1996
– Viquipèdia. Ofensiva de Catalunya

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada