TURÓ DE LA ROVIRA
Els antiaeris: un mirador pels turistes

http://guinardo.org/wp-content/uploads/2015/11/butll_turorovira.jpgAquest ajuntament no para de ven¬dre la ciutat com un producte. Que si marca Barcelona, que si SmartCity… Tot pensat per a consumidors: turistes i empresaris (la majoria inversors estrangers). Però també, tot amb els diners públics de la gent que vivim a Barcelona. I no parlem de pocs diners precisament.

Al barri tenim una regidora que nega que es fomenti un model de turistificació. Però la realitat és ben diferent. Al Turó de la Rovira, a l’antic barri de Los Cañones, s’inaugura (just abans d’eleccions) un mirador amb vis¬tes 360º, un nou producte turístic de la marca BCN. Tot això, i segons l’ajuntament, dins d’un pla de promoció turística que pretén exportar la massificació de turistes del centre cap a barris més perifèrics.

Com en tants altres casos hem vist com l’ajuntament ha degradat du¬rant anys un espai públic per després justificar una reforma urbanística integral. A més, ha volgut donar una imatge totalment irreal d’espai incívic, per tal de justificar una vigilància 24 hores i la instal·lació de càmeres de videovigilància.
Les veïnes de Can Baró demana¬ven durant anys la rehabilitació de l’espai, per passejar-hi i disfrutar-lo. Mai un mirador per atraure enca¬ra més turistes! En realitat, com en tantes altres reformes urbanístiques l’ajuntament ha tirat pel dret, d’es¬quenes al veïnat i en un temps rècord ha enllestit les obres amb un cost to¬tal de 4 milions d’euros. Mentre els veïns portem prop de 5 anys esperant els equipaments del mercat (CAP, casal i residència de gent gran) les obres del mirador es fan sense respondre cap necessitat del barri.

L’ajuntament ha tornat a disfressar de “cultura” la privatització d’un espai públic. L’obertura d’un museu és només l’excusa per atraure més turisme al turó i fer del mirador un lloc ideal per seduïr la inversió de la indústria turística (bars, botigues de souvenirs).

El turisme massiu i mal gestionat genera múltiples problemes i té con¬seqüències extremadament greus: pujada del preu de l’habitatge, asset¬jament immobiliari, pèrdua del petit comerç de barri, tensions de convivència (sorolls i baralles), encariment dels preus de productes de primera necessitat, pèrdua de cohesió social i d’espais públics… Tot això provoca, finalment, l’expulsió de veïns/es, que no poden viure a un barri encarit per la massificació turística.

Una privatització suposa negoci, però mai pels ciutadans. Quantes empreses privades d’amiguets col·locaran? De moment, ja tenim l’empresa de seguretat. Per què sent zona verda es fa arribar gas, aigua i electricitat dalt del turó on no hi ha vivendes? Pensen posar-hi un bar? Es¬tarà en un futur el carrer Labèrnia ple de botigues de souvenirs? Per què l’ajuntament s’ompla la boca parlant dels llocs de treball que el turisme crea i no parla dels que destrueix? Cobrarà el personal del museu 4 euros l’hora com els treballadors del Park Güell? Justificaran el tancament del cim del turó quan hi hagi massificació tal i com van fer al Park Güell?

Documentals recomanats
Dret a gaudi(r)Bye bye Barcelona

Europa en venda

Enquesta 3turons

 

L’antic barri de Los Cañones

Al Turó de la Rovira (als voltants del carrer Marià Labèrnia i al carrer Francesc Alegre (davant mateix de les pedreres) moltes famílies immigrants van construïr-s’hi les seves llars, les anomenades barraques. Sense mitjans, en pronunciats desnivells i en condicions pèssimes d’habitabilitat (ni aigua ni electri¬citat).
L’Ajuntament va intentar impedir violentament la construcció de barraques, però no ho va aconseguir. Més de 400 barraques es van construir junt a les restes de les bateries antiaèries de la guerra civil. Els materials s’hi pujaven amb l’ajuda d’un cavall propietat d’un barraquista.
Un plafó a dalt del turó diu que les families triaren el lloc perquè Barcelona “patia una manca crònica d’habitatge”. Mentida. Van escollir el turó perquè l’extrema pobresa els obligava a fugir dels preus inassequibles de les zones benestants. Un problema molt actual que provoca altes densitats a barris perifèrics i ens fa pensar en les desigualtats entre barris.