Amiant al Parc del Guinardó

Des de febrer de 2017, Districte sap que part del Parc del Guinardó està contaminat per amiant, procedent de les barraques derruïdes cap al 1990. Només recentment ens n’hem assabentat. Actualment, el problema encara no està solucionat i desperta algunes preocupacions.

amiant
Barraques al Turó de la Rovira als anys 70. [Arxiu del Patronat Municipal de l’Habitatge de Barcelona]
Recentment ens hem assabentat que el febrer de l’any passat, l’Ajuntament del Districte d’Horta-Guinardó va tenir coneixement de la presència de grans quantitats d’uralita a part del Parc del Guinardó.

A partir dels anys 60, es van construir poblats de barraques a la falda del Turó de la Rovira, prop de les bateries antiaèries, que foren derruïdes cap al 1990. Els companys Jubilats de Macosa-Alstom Afectats per l’Amiant1, molt conscienciats en el tema, van advertir a Districte que en les àrees on hi havia hagut barraques i als seus voltants, era ple de trossos d’uralita trencada.

Districte inicialment no es va prendre gaire seriosament l’advertència. Els companys de Macosa-Alstom van haver d’insistir força. Es va posar una queixa el 8 de febrer de 2017 i al no rebre resposta, una sol·licitud d’entrevista amb la regidora el 12 d’abril. Paral·lelament, van posar en coneixement a la Síndica de Greuges de la ciutat, a la Comissionada de Salut i al Districte de Sant Martí, on també hi ha altres casos de presència d’amiant. I fins i tot van trucar in situ al 112 davant les càmeres de TV32 perquè la Guàrdia Urbana aixequés acta dels fets.

Finalment, Districte va reconèixer que calia actuar3 però, encara havien de passar vuit mesos perquè anunciés operacions de neteja4. Des d’aleshores, sembla que s’han fet algunes actuacions però, tampoc no en tenim gaire informació. Es parla de l’extracció d’unes quatre tones d’uralita, que celebrem enormement que ja no hi siguin.

Tanmateix, els companys Jubilats de Macosa-Alstom van tornar a advertir recentment que el problema encara no s’havia solucionat. Això és clarament comprovable fent una visita ràpida a la zona. Als marges dels camins i entre els matolls es segueixen trobant trossos d’uralita clarament visibles.

La perillositat de l’amiant

amiant
Trossos d’uralita trobats al febrer de 2017

La uralita és el nom comercial amb què es coneix el fibrociment d’amiant, un material de construcció que fou molt habitual fins que se’n va prohibir l’ús per la seva alta perillositat. L’amiant o asbest és un mineral fibrós que dóna al fibrociment unes característiques molt interessants per a la construcció però, malauradament, és altament cancerigen. La seva naturalesa fibrosa fa que amb el temps i sobretot amb el seu trencament, les microfibres es desprenguin a l’aire i entrin als pulmons.

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) considera l’amiant la causa provada d’una sèrie de malalties5, entre elles càncer de pulmó, mesotelioma i asbestosis. Per aquest motiu, està prohibit el seu ús des del 2001. Els seus efectes nocius apareixen al cap d’entre 10 i 40 anys, i això en dificulta el diagnòstic i prevenció.

L’exposició a les microfibres suspeses a l’aire han afectat sobretot en l’àmbit laboral, a persones que treballaven amb el material durant molt de temps. Però, també se sap que l’exposició ambiental i la domèstica poden ser igual de perilloses. L’Agència de Salut Pública diu en un document que «No es coneix cap nivell d’exposició que no sigui perillós»6.

Algunes preocupacions

amiant
Trossos d’uralita trobats a simple vista el 30 de maig del 2018

Resulta preocupant que els extreballadors de Macosa fossin inicialment ignorats i haguessin de recórrer a mètodes tan expeditius perquè Districte comencés a prendre’s seriosament el problema. Des de que en tenen coneixement al febrer de 2017, passen dos mesos fins que reconeixen els fets, deu mesos fins que anuncien actuacions, i tretze mesos fins que es comença a treballar sobre el terreny. Sembla que, en general, les administracions públiques  encara no han copsat la importància que té el tema.

Resulta també molt preocupant que un problema d’aquesta envergadura hagi passat desapercebut a la immensa majoria del veïnat. Hagués estat molt més encertat informar degudament de la magnitud de la situació i de les intervencions previstes, i convidar a les associacions veïnals a col·laborar en les mesures preventives i a fer seguiment de les actuacions. A data d’avui, no ens consta informació de cap mesura de la contaminació de l’aire ni de la terra dels camins. Tampoc no ens consta que s’hagi aprofitat cap Consell de Barri o de Districte per comunicar els fets.

Però, el més preocupant de tot és que no s’hagi fet cap estudi de l’afectació en la salut de la població de la zona. Els habitants que viuen a prop d’aquesta part del parc han estat exposats a l’amiant de l’aire durant més de vint-i-cinc anys. A més, és un parc molt concorregut per molta gent dels barris propers, que porta passejant-hi i fent esport des de sempre. A sota de la zona més afectada, hi ha una àrea esportiva. Davant, hi ha un institut i una escola…

El CAP Sanllehy sap que a la seva àrea ha passat això? Algun metge especialitzat en el tema s’ha pronunciat? L’Agència de Salut Pública n’està al corrent? No s’hauria de comprovar que la gent està bé i així quedar-nos més tranquils?

  1. Extreballadors de la fàbrica Macosa engeguen una campanya contra l’amiant, BTV (31/03/2017)
  2. Denuncien la presència de trossos d’uralita en un parc de Barcelona, TV3 (06/04/2017)
  3. Retirada d’amiant i conservació del patrimoni al turó de la Rovira, TV3 (10/04/2017)
  4. Barcelona limpiará de amianto el Turó de la Rovira, La Vanguardia (04/12/2017)
  5. Impacto de las sustancias químicas en la salud, Organització Mundial de la Salut
  6. Amiant i salut, Agència de Salut Pública de Barcelona

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada