Efervescència social als anys vint

Del 24 de maig al 25 de juny, podeu passar pel Mas Guinardó a veure l’exposició “Barcelona: l’Efervescència social dels anys vint, 1917-1923”, i el 31 de maig a les 19h, se’n farà la presentació

efervescència socialEl Grup de memòria històrica del Guinardó té el plaer de presentar-vos l’exposició “Barcelona: l’Efervescència social dels anys vint, 1917-1923”, creada per l’Ateneu Enciclopèdic Popular (AEP), que gira entorn les lluites socials que van tenir lloc a l’anomenada “Rosa de foc”. Per aprofundir millor en el tema farem una presentació el dijous 31 de maig a les 19 hores, al Mas Guinardó, on comptarem amb la presència d’en Manel Aisa1.

L’exposició comprèn des de la Revolta de juliol del 1909, coneguda per la historiografia tradicional com Setmana Tràgica, fins al 1923, amb la dictadura de Primo de Rivera. Aquests anys són plens de fets cabdals com l’aixecament contra les lleves que havien de lluitar a la guerra colonialista del Marroc, i la repressió consegüent, que inclou l’afusellament de Ferrer i Guàrdia, entre d’altres.

També trobarem el naixement de la Confederació Nacional del Treball (CNT), l’organització de masses anarcosindicalista que lluitarà contra un estat i unes institucions immobilistes. Són els anys de la Gran Guerra, que enriquirà com mai a la burgesia catalana, alhora que la majoria dels obrers pateixen els anomenats sous de la fam. Però també són els anys de l’esperança revolucionària de Rússia i Alemanya, de la creació dels Sindicats Únics de la CNT, de la vaga de la Canadenca, de la conquesta de la jornada de les vuit hores i dels triomfs sindicalistes a les vagues de, gairebé, tots els sectors laborals.

Però això comportarà la venjança de la patronal catalana i del govern central. Aquests organitzaran els pistolers del Sindicat del Lliure i el Sometent. Personatges sanguinaris com Martínez Anido, Arlegui o Bravo Portillo augmentaran la repressió fins quotes mai viscudes, com la llei de fugues. Per la seva banda, alguns sectors de l’anarcosindicalisme organitzaran grups d’afinitat per defensar-se d’aquestes agressions.

La repressió contra tots els òrgans sindicals i els seus mitjans, l’empresonament o assassinat dels seus principals militants tindrà com a conseqüència el desmantellament de la CNT, de forma que, quan arribi el pronunciament de Primo de Rivera el 1923, la central sindical es trobarà completament esgotada i sense capacitat de reacció.

  1. La Efervescencia social de los de los años veinte edición 2016

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *