“L’aturada de consum hauria de ser contínua”

Entrevistem a tres veïnes del barri sobre la #VagaFeminista8M

La vaga feminista del 8 de març està generant gran expectació. Coordinada per la Comissió de 8M i secundada per sindicats (CNT, CGT, Conferedarión Intersindical), l’acció reivindicativa, a més, compta amb un seguiment a més de 150 països.

Sota la consigna “si parem, es para el món sencer” l’acció vol acabar amb la bretxa salarial, l’assetjament sexual, la violencia masclista, desigualtat en tasques domèstiques, en definitiva la desigualtat imperant i permesa entre homes i dones.

A diferència d’altres anys està comptant amb una gran difusió dins dels mitjans de comunicació massius. Ajudarà a visualitzar aquesta lluita compartida que no és altra que la de la igualtat?

Entrevistem a veïnes del barri per parlar-ne

 

Aturada laboral, estudiantil, de cures i consum. Què et sembla la iniciativa?

Alexandra:  Em sembla una iniciativa necessària de presa de conciència i de sensibilitazació de la societat. Crec que és una crida d’atenció, de visibilitzar i de mostrar el paper desfavorable de les dones

Esther: Hi ha una part simbòlica, però l’aturada de consum hauria de ser contínua.

Mari: Necessària.

 

Amb la teva situació laboral, veus viable fer l’aturada?

A: El tema de la situació laboral i fer vaga de vegades és una mica complicat perquè es mesclen diverses coses; per una banda les conviccions d’un mateix, les pors de cara al lloc de feina i les possibles represàlies, etc. La part bona del meu lloc de feina és que som pocs treballadors i la majoria dones, amb la qual cosa no només ens hem posat d’acord fàcilment per fer la vaga, sinó que si entre totes les persones que treballen hi ha concens i a més recolzament és molt més fàcil adherir-se a una iniciativa de vaga. La resposta en un primer moment per part de l’empresa no va ser la millor, però realment el fet de que fer la vaga fos una cosa de totes les qui treballem, sumat al suport dels companys homes, ho ha fet molt més fàcil.

E: No, sóc autònoma…

M: Sóc a l’atur.

 

Actualment a Barcelona una dona guanya 7.400 euros menys a l’any que un home. Hi ha eines per aturar la bretxa salarial?

A: Penso que les eines encara les estem creant. Venim d’una història i d’un passat on el paper de la dona sempre ha estat desconsiderat, no només en el sentit laboral. I canviar-ho no és cosa de dos dos dies. Cal primer una presa de consciència social i justament aquesta vaga trobo que és un molt bon recurs per això. Per fer un canvi cal primer veure’n el problema, és a dir, veure que la situació de la dona és un problema, i després crear eines i recursos, penso que els que tenim actualment estan antiquats i s’han de renovar, però això només es crea amb el canvi en el camí i entre tots.

E: Sí, però no hi ha voluntat.

M: Acabar amb el capitalisme. Mentrestant, lluitar i educar.

 

A Espanya la vaga ha estat organitzada per la Comisió 8M i posteriorment recolzada per sindicats (CNT, CGT, Conferedarión Intersindical). A diferència, els sindicats grocs (UGT i CCOO) han reduït la convocatòria a dues hores a cada torn…

A: Bé, al final són sindicats que estan a prop del poder i que tracten de treure valor a una cosa important com és una vaga de dones i una aturada general. És una manera de posar cert ordre i mantenir cert control del que suposa el “caos” d’una aturada, al cap i a la fi és una forma de control però deixant anar una mica el fil, un caos controlat per a què no se’t descontroli del tot i marcant ells les normes i el format de com “s’ha de fer”.

E: Que tothom/totdon s’apunta al carro de manera “customitzada”

M: El sindicalisme “integrat” fa temps que ni representa el canvi ni és de classe.

 

Enguany, la vaga està comptant amb una gran difusió mediàtica d’uns mitjans que en general no acostumaven a parlar de lluites feministes. Creus que això ajudarà a aconseguir objectius?

A: Sempre és bo que se’n parli, només que sigui un tema a peu de carrer ajuda a crear consciència sobre el tema. Evidentment cada mitjà de comunicació ho farà a la seva manera i d’una forma que pot agradar més o menys. Però només el fet de fer-ho visible ja suposa crear debat, que la gent en parli i que hi hagi una proposta de canvi.

E: Ajuda d’una banda, però també desvirtua i despolititza la vaga.

M: Tot ajuda, però per a canviar cal organització i persistència.

 

“Si les dones parem, es para el món sencer”? Què en penses?

A: Sí i no. És un lema potent i ja per si sol diu moltes coses i evidentment que la iniciativa ha de ser duta primerament per les dones, però sense la resta de societat no fem res. Crec que és un tema que ens afecta a tots ja sigui directa o indirectament. Tots tenim mares, germanes, filles i ha de ser una aturada no només femenina. Els canvis i la societat s’han de construir en comú i no podem deixar de banda el paper que juguen o que otorguem als homes. Hi ha dones i homes conscients, igual que dones i homes que no. Crec que comença per les dones però que es necessita de totes les persones que formen part de la societat per a què hi hagi un canvi real i des de dins. Cal construir entre tots el canvi.

E: I tant!

M: Sens dubte. Si més no, la meitat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.