Assemblea Social Guinardó-Can Baró
Barri  
Mas Guinardó: dels antics privilegis a la nova política

El Mas Guinardó viu moments decisius pel que fa al seu futur. L’equipament públic, caracteritzat per una gestió poc transparent i democràtica, es troba a dia d’avui davant d’una negociació del seu pla d’usos. Però res sembla avançar d’ençà la comissió de seguiment del passat 30 de novembre del 2016 on es va diu prou als antics privilegis. Alhora, dos anys de govern de Barcelona en Comú ens fan plantejar encara més preguntes.

S'està negociant un pla d'usos pel Mas Guinardó

S’està negociant un pla d’usos pel Mas Guinardó

Fem una mica de memòria. Des de la nova remodelació, el 2011, el casal ha estat vist per la gent del barri com un equipament poc aprofitat/utilitzat i injustament gestionat. Malgrat que la gestió és a càrrec de la cooperativa La Fàbrica (mitjançant concurs públic), moltes de les decisions que afecten el dia a dia del Mas recauen a mans de l’associació privada APV-Associació de Propietaris i Veïns. Això és possible gràcies a  un conveni feudal que atorga grans privilegis a l’APV i  permet a aquesta entitat  tenir espais propis, controlar els òrgans de gestió i alhora obtenir ingressos econòmics, la qual cosa ha fet de l’equipament públic el cortijo d’una associació privada que fa i desfà davant d’ajuntaments impassibles i permissius amb situacions de prevaricació. Donada l’escandalosa situació, no és estrany, doncs, que en la passada comissió de seguiment (30 de novembre de 2016) en una clara manifestació d’indignació el veïnat digués prou i exigís respostes a les següents preguntes: Com és possible que una associació privada tingui espais reservats dins d’un espai públic (el 33% de l’edifici)? Per què s’ha de pagar a una associació privada l’ús de certs espais públics com els bucs d’assaig per a músics? Per què l’APV té un bar funcionant de manera il·legal sense pagar impostos com qualsevol altre bar? Per què tots aquests guanys s’obtenen sense passar comptes? Però el més important, quin paper juga el nou govern del Districte d’Horta-Guinadó davant d’aquest escàndol? En definitiva, per què Districte tolera el lucre dins d’espais públics? Totes aquestes preguntes van quedar públicament plantejades i van fer comprometre el Districte a actuar.

 

2017: un any marejant la perdiu

El tema és candent i Districte no s’ha caracteritzat per la seva contundència ni rapidesa. Després de la comissió de seguiment esmentada van encarregar a una empresa externa que fes la feina. Després que durant tres mesos la cooperativa Bara-bara bonament intentés dur a terme l’encàrrec, hem constatat dues evidències:

D’una banda, aconseguir que l’APV renunciés als privilegis per compartir allò públic era senzillament missió impossible. En situacions incòmodes l’APV sempre treu el comodí del conveni i la via jurídica. Una mena de «si ens toqueu l’status, trucarem els advocats». No ens sorprèn la posició de l’APV. Si sorprèn que Districte els segueixi el joc.

Per altra banda, Districte ha demostrat la seva posició en tot l’assumpte: mirar cap una altra banda. Si en un primer moment preocupava la seva actitud permissiva, ara ja preocupa la seva voluntat de dilatar un procés que acabi per no tocar res. Durant tot el 2017, poc s’ha fet per garantir una gestió més transparent i justa. En aquesta mena de procés on tot es posposa i es dilata en el temps, ara se’ns emplaça ara a negociar un nou pla d’usos.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Barri i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *